La cita, que compta amb el suport de l’Ajuntament de la ciutat, comptarà amb la participació de carruatges d’arreu de l’Estat espanyol. D’aquests, optaran a premi els federats a Catalunya, que seran avaluats per jutges internacionals. Es calcula que n’hi prendran part al voltant de 25, que seria una de les xifres de participació més elevades de la història del campionat. Durant tot el cap de setmana es podran veure proves en les modalitats de doma, marató i maneig, que competiran en diverses categories.

La disciplina d’enganxes, dins de l’hípica, té la peculiaritat de que porta un element addicional que és el carruatge. Consisteix en realitzar una sèrie d’exercicis en cotxe de cavalls. Segons el nombre de cavalls que porta cada cotxe s’anomena d’una manera diferent. llimonera: 1 cavall, tronc: 2 cavalls, quarta: 4 cavalls, etc. En aquesta modalitat es considera l’habilitat del cotxer i la facilitat de moviments dels cavalls. Cotxer i cavalls formen un equip, i cada un d’ells té la seva funció. El Campionat de Catalunya se celebra cada any en un municipi diferent.

El meu amic Tomacot, més conegut com K. F, té la gentilesa de reservar taula per la nit estel•lar amb l’actuació de la Nadia Basurto en format Quartet: Miguel Rodríguez al piano, Luciano Poli al contrabaix i Santi Colomer a la bateria. I la nit resulta rodona, per l’afirmació del progrés de la Nadia i el seu grup compacte. Per l’aposta de la Nadia per la recuperació del repertori més clàssic del jazz: Ella, Billie, Sarah… Poca broma.

La Nadia, que és cubellenca, perquè si fos francesa ja portaria nits actuant als principals escenaris de Barcelona, té un talent natural pel jazz: que és una música més d’oïda que de veu, que també. De sensacions, de matisos, d’insinuacions i de sentiments que converteixen la veu en un instrument, el principal. I la Nadia s’ho treballa amb l’scat: que és la tècnica que va dominar Ella Fitgerald i que és un talent com la gràcia o la bellesa: es té o no es té. Cal sentit musical i predisposició mental tan ferma com afinada. I sembla haver-hi dues Nadies: la que recita el text de la cançó, la que segueix la lletra –clara, disciplinada i continguda – i la que esclata amb la improvisació. Una Nadia pletòrica, mediterrània i solar que suavitza les escaires del jazz i les dulcifica. Una Nadia que no imposta a l’escenari sinó que proposa al públic que la segueixi, tendrament, cap als meandres emocionals d’una música nascuda lluny de les ribes del nostre mar. O potser no tant lluny.

De tot plegat en teniu una mostra fantàstica, al MySpace de la Nadia Basurto on podreu gaudir d’una fantàstica versió de Missing song on els teclats i la veu de la cantant recorren un camí de gust i d’elegància.

I recordant-me d’això, que el teló del festival cau amb la Nadia i també amb l’actuació renovada d’un clàssic ja del Pic & Jazz, Lucky Guri no cal esforçar-se massa per reconèixer que el Festival de Jazz reclama la complicitat de tothom per fer-ne una digna, oberta i popular desena edició. Que recuperi el gran escenari, que envaeixi la plaça de la Vila, que torni al carrer i als locals de Cubelles. La convicció d’en Jordi Genesias per mantenir el festival, com aquell que diu, en petit format ha de rebre una bona resposta col.lectiva per rellançar-ne l’edició número deu. No ho hauríem de descartar.

Què dir-ne del festival i de la feina que porta anys fent en Jordi: recordo una brevíssima nota del maig del 2010 on amb el títol Senzillament Lucky Guri ja en parlàvem de tot plegat: “Doncs, això. Com diu en Jordi, amo i senyor, mestre de cerimònies del Pic&Jazz: “Senzillament, Lucky Guri”. Amb quatre retalls de Sinatra, dos gestos de Cugat i un mal dissimulat accent de Llach, el millor hereu de Tete Montoliu va exhibir-se dijous passat a Cubelles entre una trentena d’espectadors i espectadores entregats des del minut u. Com sempre, brillant. Un cop més, irreverent. Altre volta mestre de la improvisació… Lucky Guri a l’abast del nostre veïnat. En la distància curta, en la proximitat, la música de jazz és com millor es desenvolupa tot i que n’anem perdent el costum. Lucky Guri interpreta, reinventa, aporta el seu segell personal a qualsevol melodia des d’aquell primer dia que va emmirallar-se en Oscar Peterson. En temps de pasteurització de gairebé tot, l’acudit tosc, rude, emfàticament groller que el mestre utilitza per presentar cada tema i per mantenir l’interés de l’audiència a dos pams és un record d’altre temps. De l’artista de raça i de l’auditori que pot estar per tot menys per aquell sacerdot de la música sentida que durant molts anys va ser teló sonor d’escenaris plens de fum i regats d’alcohol. Avui ja no. El gran pianista del jazz català es defineix amb un My Way d’autoconfessió, es diverteix amb una virtuosíssima versió de Gilbert Bécaud i ens deixa a la coctelera el Boig per tu de Sau amb unes gotetes de Vangelis. Ah!!! i no cal perdre’s, malgrat la recent desfeta europea, la versió més entusiasta del Cant del Barça que ben bé podria haver tancat més d’una nit de gresca al Cotton Club!! Vaja, que temps era temps i tot un luxe a Cubelles”.

Cubelles és un municipi que estima i aprecia la música. I ho és també la comarca del Garraf amb l’esforç enorme de suport institucional i ciutadà a l’Orquestra del Garraf com a símbol major dels grups, bandes, escoles i centres que mantenen viva la reivindicació de la música com a font de formació del nostre jovent.

Hi es demostra, en aquest cas Cubelles, amb els i les cantaires del Cor l’Espiga, els sardanistes de l’Anella Oberta, i tots els alumnes de l’escola Pizzicato i els impulsors del Free Rock. I això que us dic s’ha afirmat amb les edicions de la Mota Festival, el Cubelles Rock City o el Festival de Música que va dirigir Edmon Colomer.

La cantarella dels ajustos econòmics me la sé. Ens la sabem. Però no podem resignar-nos a que en cultura també segueixi sent tradicional la necessitat d’un gran esforç per cultivar-la col•lectivament a pobles com Cubelles.

La música i la dansa, com la literatura i el teatre, són també eixos que vertebren una comunitat. I a Cubelles n’estem mancats. Però aquesta és una altra història, per un altre dia… que avui el que toca és espai pels músics… i si no, llegiu el que la mateixa Nadia deixa copiat al mur del seu feis: “A mí me gustaría que a un abogado o a un médico, arquitecto o ingeniero…le dijeran: Doctor, venga y atienda este caso, no hay dinero pero ayuda a promocionarse y darse a conocer; antes agradezca el espacio y la oportunidad. Hay gente que piensa que la Música no es una profesión, sino, un hobbie y que los músicos no comen ni pagan servicios, por eso sólo necesitan promoción.
Si eres Músico o amas la Música, hazlo rular…”. Doncs, això, que ruli… …

Xavier Grau i Roig
Periodista

El meu amic Tomacot, més conegut com K. F, té la gentilesa de reservar taula per la nit estel•lar amb l’actuació de la Nadia Basurto en format Quartet: Miguel Rodríguez al piano, Luciano Poli al contrabaix i Santi Colomer a la bateria. I la nit resulta rodona, per l’afirmació del progrés de la Nadia i el seu grup compacte. Per l’aposta de la Nadia per la recuperació del repertori més clàssic del jazz: Ella, Billie, Sarah… Poca broma.

La Nadia, que és cubellenca, perquè si fos francesa ja portaria nits actuant als principals escenaris de Barcelona, té un talent natural pel jazz: que és una música més d’oïda que de veu, que també. De sensacions, de matisos, d’insinuacions i de sentiments que converteixen la veu en un instrument, el principal. I la Nadia s’ho treballa amb l’scat: que és la tècnica que va dominar Ella Fitgerald i que és un talent com la gràcia o la bellesa: es té o no es té. Cal sentit musical i predisposició mental tan ferma com afinada. I sembla haver-hi dues Nadies: la que recita el text de la cançó, la que segueix la lletra –clara, disciplinada i continguda – i la que esclata amb la improvisació. Una Nadia pletòrica, mediterrània i solar que suavitza les escaires del jazz i les dulcifica. Una Nadia que no imposta a l’escenari sinó que proposa al públic que la segueixi, tendrament, cap als meandres emocionals d’una música nascuda lluny de les ribes del nostre mar. O potser no tant lluny.

De tot plegat en teniu una mostra fantàstica, al MySpace de la Nadia Basurto on podreu gaudir d’una fantàstica versió de Missing song on els teclats i la veu de la cantant recorren un camí de gust i d’elegància.

I recordant-me d’això, que el teló del festival cau amb la Nadia i també amb l’actuació renovada d’un clàssic ja del Pic & Jazz, Lucky Guri no cal esforçar-se massa per reconèixer que el Festival de Jazz reclama la complicitat de tothom per fer-ne una digna, oberta i popular desena edició. Que recuperi el gran escenari, que envaeixi la plaça de la Vila, que torni al carrer i als locals de Cubelles. La convicció d’en Jordi Genesias per mantenir el festival, com aquell que diu, en petit format ha de rebre una bona resposta col.lectiva per rellançar-ne l’edició número deu. No ho hauríem de descartar.

Què dir-ne del festival i de la feina que porta anys fent en Jordi: recordo una brevíssima nota del maig del 2010 on amb el títol Senzillament Lucky Guri ja en parlàvem de tot plegat: “Doncs, això. Com diu en Jordi, amo i senyor, mestre de cerimònies del Pic&Jazz: “Senzillament, Lucky Guri”. Amb quatre retalls de Sinatra, dos gestos de Cugat i un mal dissimulat accent de Llach, el millor hereu de Tete Montoliu va exhibir-se dijous passat a Cubelles entre una trentena d’espectadors i espectadores entregats des del minut u. Com sempre, brillant. Un cop més, irreverent. Altre volta mestre de la improvisació… Lucky Guri a l’abast del nostre veïnat. En la distància curta, en la proximitat, la música de jazz és com millor es desenvolupa tot i que n’anem perdent el costum. Lucky Guri interpreta, reinventa, aporta el seu segell personal a qualsevol melodia des d’aquell primer dia que va emmirallar-se en Oscar Peterson. En temps de pasteurització de gairebé tot, l’acudit tosc, rude, emfàticament groller que el mestre utilitza per presentar cada tema i per mantenir l’interés de l’audiència a dos pams és un record d’altre temps. De l’artista de raça i de l’auditori que pot estar per tot menys per aquell sacerdot de la música sentida que durant molts anys va ser teló sonor d’escenaris plens de fum i regats d’alcohol. Avui ja no. El gran pianista del jazz català es defineix amb un My Way d’autoconfessió, es diverteix amb una virtuosíssima versió de Gilbert Bécaud i ens deixa a la coctelera el Boig per tu de Sau amb unes gotetes de Vangelis. Ah!!! i no cal perdre’s, malgrat la recent desfeta europea, la versió més entusiasta del Cant del Barça que ben bé podria haver tancat més d’una nit de gresca al Cotton Club!! Vaja, que temps era temps i tot un luxe a Cubelles”.

Cubelles és un municipi que estima i aprecia la música. I ho és també la comarca del Garraf amb l’esforç enorme de suport institucional i ciutadà a l’Orquestra del Garraf com a símbol major dels grups, bandes, escoles i centres que mantenen viva la reivindicació de la música com a font de formació del nostre jovent.

Hi es demostra, en aquest cas Cubelles, amb els i les cantaires del Cor l’Espiga, els sardanistes de l’Anella Oberta, i tots els alumnes de l’escola Pizzicato i els impulsors del Free Rock. I això que us dic s’ha afirmat amb les edicions de la Mota Festival, el Cubelles Rock City o el Festival de Música que va dirigir Edmon Colomer.

La cantarella dels ajustos econòmics me la sé. Ens la sabem. Però no podem resignar-nos a que en cultura també segueixi sent tradicional la necessitat d’un gran esforç per cultivar-la col•lectivament a pobles com Cubelles.

La música i la dansa, com la literatura i el teatre, són també eixos que vertebren una comunitat. I a Cubelles n’estem mancats. Però aquesta és una altra història, per un altre dia… que avui el que toca és espai pels músics… i si no, llegiu el que la mateixa Nadia deixa copiat al mur del seu feis: “A mí me gustaría que a un abogado o a un médico, arquitecto o ingeniero…le dijeran: Doctor, venga y atienda este caso, no hay dinero pero ayuda a promocionarse y darse a conocer; antes agradezca el espacio y la oportunidad. Hay gente que piensa que la Música no es una profesión, sino, un hobbie y que los músicos no comen ni pagan servicios, por eso sólo necesitan promoción.
Si eres Músico o amas la Música, hazlo rular…”. Doncs, això, que ruli… …

Xavier Grau i Roig
Periodista

La cita, que compta amb el suport de l’Ajuntament de la ciutat, comptarà amb la participació de carruatges d’arreu de l’Estat espanyol. D’aquests, optaran a premi els federats a Catalunya, que seran avaluats per jutges internacionals. Es calcula que n’hi prendran part al voltant de 25, que seria una de les xifres de participació més elevades de la història del campionat. Durant tot el cap de setmana es podran veure proves en les modalitats de doma, marató i maneig, que competiran en diverses categories.

La disciplina d’enganxes, dins de l’hípica, té la peculiaritat de que porta un element addicional que és el carruatge. Consisteix en realitzar una sèrie d’exercicis en cotxe de cavalls. Segons el nombre de cavalls que porta cada cotxe s’anomena d’una manera diferent. llimonera: 1 cavall, tronc: 2 cavalls, quarta: 4 cavalls, etc. En aquesta modalitat es considera l’habilitat del cotxer i la facilitat de moviments dels cavalls. Cotxer i cavalls formen un equip, i cada un d’ells té la seva funció. El Campionat de Catalunya se celebra cada any en un municipi diferent.

En aquesta tercera edició, que finalitzarà el 3 de desembre, hi haurà un únic calendari previst que ha vist incrementat el nombre de propostes que s’ofereixen. Concretament, en aquesta ocasió s’ha passat de 16 a 27 cites enogastronòmiques i es comptarà amb la participació de 14 establiments i 8 cellers productors de vi, augmentant també així el nombre d’empreses implicades (el darrer cop hi van participar 10 establiments i 6 elaboradors).

El tret de sortida es donarà el divendres 7 d’octubre, a les 21 hores, a la Masia Can Ramonet, que acollirà un sopar maridat amb el Celler Grau Dòria i els productes gastronòmics de Ca la Glòria. Per assistir-hi cal fer la reserva prèvia trucant al 93 200 45 86. El preu de l’àpat maridat és de 28 euros.

També dissabte 8 d’octubre, el restaurant El Secreto de Juanfran farà, per 18 euros, una degustació de tapes amb les Bodegues Torre del Veguer i música en viu. Igualment, cal reservar amb antelació trucant directament al restaurant (tel. 93 896 47 97).

La resta de la programació s’anirà succeint les següents setmanes i durant el mesos d’octubre i novembre. El calendari complet de propostes es pot consultar per Internet al web www.santperederibes.cat.

El projecte “Productes de la Terra” i les seves accions compten amb el suport de la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal del Garraf. La seva finalitat és establir una marca de qualitat i consolidar una xarxa de comercialització. L’Ajuntament de Sant Pere de Ribes va posar en marxa aquesta iniciativa per primer cop el 2009 amb una molt bona acollida i engloba diverses accions que es porten a terme durant tot l’any, com el calendari de sopars maridats i tasts de vins, l’Agromercat i el Mercat del Cava.
>>>>>(segueix)

EL MERCAT DEL CAVA, els dies 29 i 30, a les Roquetes

En el cas del Mercat del Cava, tot i el context econòmic en el que ens trobem, enguany comptarà amb el mateix número de participants, entre els quals s’hi troben productors agroalimentaris, elaboradors de cava i restauradors del municipi. Així mateix, es consoliden les activitats que s’hi faran destacant, com en altres edicions, la implicació de l’Associació de Festes Populars de les Roquetes i la col·laboració d’altres entitats del nucli.

Aquesta mostra té com a objectiu potenciar un dels sectors més representatius de productors de les nostres comarques: els petits i mitjans elaboradors de cava del Garraf, Alt Penedès i Anoia, on els elaboradors tenen la oportunitat de vendre el seu producte sense intermediaris i on, es duen a terme activitats complementaries vinculades a la promoció del municipi (actuacions dels Balls Populars de les Roquetes, exhibicions de diferents entitats del nucli o la celebració d’una Trobada de Plaques de Cava).

El Mercat del Cava 2011 es durà a terme l’últim cap de setmana d’aquest mes d’octubre, els dies 29 i 30, a la plaça Llobregat de les Roquetes. El seu horari serà: dissabte d’11 a 14 i de 17 a 21 hores i diumenge d’11 a 14 hores.

En aquesta tercera edició, que finalitzarà el 3 de desembre, hi haurà un únic calendari previst que ha vist incrementat el nombre de propostes que s’ofereixen. Concretament, en aquesta ocasió s’ha passat de 16 a 27 cites enogastronòmiques i es comptarà amb la participació de 14 establiments i 8 cellers productors de vi, augmentant també així el nombre d’empreses implicades (el darrer cop hi van participar 10 establiments i 6 elaboradors).

El tret de sortida es donarà el divendres 7 d’octubre, a les 21 hores, a la Masia Can Ramonet, que acollirà un sopar maridat amb el Celler Grau Dòria i els productes gastronòmics de Ca la Glòria. Per assistir-hi cal fer la reserva prèvia trucant al 93 200 45 86. El preu de l’àpat maridat és de 28 euros.

També dissabte 8 d’octubre, el restaurant El Secreto de Juanfran farà, per 18 euros, una degustació de tapes amb les Bodegues Torre del Veguer i música en viu. Igualment, cal reservar amb antelació trucant directament al restaurant (tel. 93 896 47 97).

La resta de la programació s’anirà succeint les següents setmanes i durant el mesos d’octubre i novembre. El calendari complet de propostes es pot consultar per Internet al web www.santperederibes.cat.

El projecte “Productes de la Terra” i les seves accions compten amb el suport de la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal del Garraf. La seva finalitat és establir una marca de qualitat i consolidar una xarxa de comercialització. L’Ajuntament de Sant Pere de Ribes va posar en marxa aquesta iniciativa per primer cop el 2009 amb una molt bona acollida i engloba diverses accions que es porten a terme durant tot l’any, com el calendari de sopars maridats i tasts de vins, l’Agromercat i el Mercat del Cava.
>>>>>(segueix)

EL MERCAT DEL CAVA, els dies 29 i 30, a les Roquetes

En el cas del Mercat del Cava, tot i el context econòmic en el que ens trobem, enguany comptarà amb el mateix número de participants, entre els quals s’hi troben productors agroalimentaris, elaboradors de cava i restauradors del municipi. Així mateix, es consoliden les activitats que s’hi faran destacant, com en altres edicions, la implicació de l’Associació de Festes Populars de les Roquetes i la col·laboració d’altres entitats del nucli.

Aquesta mostra té com a objectiu potenciar un dels sectors més representatius de productors de les nostres comarques: els petits i mitjans elaboradors de cava del Garraf, Alt Penedès i Anoia, on els elaboradors tenen la oportunitat de vendre el seu producte sense intermediaris i on, es duen a terme activitats complementaries vinculades a la promoció del municipi (actuacions dels Balls Populars de les Roquetes, exhibicions de diferents entitats del nucli o la celebració d’una Trobada de Plaques de Cava).

El Mercat del Cava 2011 es durà a terme l’últim cap de setmana d’aquest mes d’octubre, els dies 29 i 30, a la plaça Llobregat de les Roquetes. El seu horari serà: dissabte d’11 a 14 i de 17 a 21 hores i diumenge d’11 a 14 hores.

Per això, l’Ajuntament “acompanya la voluntat política amb fets” i enguany excepcionalment ofereix un 10% de descompte per als expositors locals. La idea és posar mesures perquè el certamen multisectorial vilanoví mostri tot allò que té Vilanova i la Geltrú i que els expositors puguin aprofitar els dies de Fira per captar clients i socis. “La Fira ha de ser un generador de dinamització econòmica”, segons Gerard Figueras, no només durant els dies d’exposició, sinó per a tot l’any.

Altaveu dels expositors
D’altra banda, l’Ajuntament realitzarà un esforç especial per difondre la Fira de Novembre més enllà de la ciutat. “Volem que coneguin el que es fa a Vilanova i la Geltrú els vilanovins i vilanovines, però sobretot la gent de fora”, ha expressat el regidor. La campanya de difusió arribarà a les ciutats de l’Eix Diagonal i a altres municipis de les comarques de Barcelona i Tarragona.

Incidint en la finalitat de ressaltar els valors productius i culturals de la ciutat, l’estand institucional de l’Ajuntament, situat a la rambla de la Pau, serà un escenari perquè les empreses i entitats presents a la Fira puguin exposar la seva activitat. S’organitzarà un horari per a les diferents intervencions, que el públic podrà seguir com si es tractés d’un petit auditori. Aquesta proposta compta amb la implicació d’entitats com l’Adeg, la Cambra de Comerç i l’Agència de Desenvolupament Econòmic del Garraf.

Nou calendari i nous espais

Encara amb la finalitat de donar un impuls a la Fira de Novembre com a espai de promoció econòmica, s’incorporen altres novetats. D’una banda, es varia el format del certamen i es concentra el període d’obertura dels estands entre l’11 i el 13 de novembre, del divendres al matí al diumenge al vespre. El dijous 10 de novembre se celebraran unes jornades econòmiques per debatre i cercar idees per promoure l’economia.

Així mateix, per afavorir el passeig dels visitants, enguany els expositors es distribuiran per tot l’eix de la Rambla, des de la plaça de les Neus fins al monument a Francesc Macià. “Disposem d’una façana marítima excel·lent i d’una rambla envejable i única al país”, ha afirmat Gerard Figueras. Per això, la Fira permetrà “que el visitant pugui conèixer el que passa a Vilanova i la Geltrú passejant des del mar fins al capdamunt de la Rambla”. A més a més, l’expansió cap al mar evitarà afectar la normalitat del mercat dels dissabtes durant les setmanes properes al certamen.

Bona part de la rambla Principal l’ocuparà el sector de l’automoció, i en direcció al mar s’aniran succeint els estands d’alimentació, empreses, comerços i institucions. Ja tocant al passeig, hi tindrà el seu espai l’activitat nàutica. Prop de la rambla de la Pau hi haurà més punts d’interès de la Fira. Al parc de Baix-a-mar s’hi ubicaran les entitats, les activitats al voltant del món del cavall que solien tenir lloc a la Masia d’en Frederic i també les parades de firaires.

Al costat, la plaça Mediterrània serà la zona destinada a la restauració i cellers, un espai que arribarà a la màxima activitat el diumenge, amb la celebració del Festival del Xató i la Cuina d’Hivern. A banda d’aprofitar el públic de la cita gastronòmica perquè visiti també la Fira, aquesta decisió respon sobretot a una “voluntat de contenció de la despesa i optimitzar els recursos públics tot compartint les sinèrgies dels dos esdeveniments”, ha explicat el regidor de Promoció Econòmica.

D’altra banda, la plaça de la Vila, que solia reservar-se a la presència més institucional, enguany es posa a disposició de l’associació Tot Centre, amb la intenció de “reforçar l’aposta comercial de la Fira”. L’entitat prepara accions especials per aquest espai d’exposició durant els dies de certamen. D’altra banda, la Fira contindrà també moments per a tallers i activitats, com la tradicional Trobada de Puntaires.

La Rambla i Macià, al cartell

La roda de premsa d’aquest matí s’ha aprofitat per donar a conèixer “la cara” de la Fira de Novembre 2011. El cartell mostra la Rambla, l’espai de passeig de la Fira, i el bust de Francesc Macià, per representar l’obertura al mar que fa enguany el certamen. L’autora, l’artista vilanovina Maria José Ubide, l’ha creat en acrílic sobre una tela de gran format, utilitzant tons de tardor.

Gerard Figueras ha agraït a l’artista i també a l’empresa que gestiona la Fira, Expo Gestió Serveis de Fires, el treball realitzat en terminis molt ajustats per poder presentar ja, un mes i mig abans de la celebració, la imatge i el model del certamen.