Aquí estem, sóc un dels afortunats que vaig cada dia a Barcelona a treballar, o, segons els casos, desafortunat. Avui tot anava bé, bona fe, una miqueta de pluja però res de l’altre món. Teníem notícies de que s’estaven produint fortes nevades a la catalunya nord i la catalunya central, de fet un company havia arribat amb un retard considerable com a conseqüència del temporal i, sobretot, pel gran retard de les màquines que s’encarregaven de treure la neu. A mesura que avançava el dia, la neu s’aproximava a la capital catalana. Estava nevat a la zona alta de Barcelona i teníem notícies de que començava a quallar.

De sobte, gràcies a Twitter (gran mitjà i actualitzat de notícies abans que les pròpies pàgines web!), veig que la UAB està aïllada, els alumnes queden tancats ja que els FGC no funcionaven. Increïble! De mica en mica, els primers floquets de neu arribaven al centre de Barcelona i una gran il·lusió ens inundava a tots aquells que no estem acostumats a veure nevar. Molta gent estava davant de les finestres, fent fotos i somrient. Feia molt de temps que no nevava a la ciutat comtal. Però a mesura que avançava la tarda, no parava de nevar. Les notícies que arribaven llavors eren que els FGC continuaven sense funcionar i que s’havia suspès els trajectes de Renfe-Rodalies en direcció Barcelona-Nord, els trens en direcció a Vilafranca del Penedès i els trens de mitja i llarga distància. Les escoles avisaven als pares per a que anessin a buscar als seus fills: les classes quedaven suspeses. A la zona alta de Barcelona no es podia accedir amb cotxe i feien falta cadenes per a pujar al Tividabo!

Decidit, tothom del despatx hem decidit sortir una mica abans i aventurar-nos cadascun a la nostra aventura per a tornar cap a casa. Jo havia decidit feia estona no assistir a les classes a la facultat (de en segur que van quedar suspeses ja que l’accés per la Diagonal estava restringit). Teníem notícies del gran col·lapse del METRO de Barcelona, el Tram gairebé no funcionava i moltes línies d’autobús havien deixat de funcionar.

La meva aventura havia començat. Surto de la feina, gairebé puntual, amb l’esperança de que els trens funcionaven, ja que tenia coneixement de que a Vilanova i la Geltrú no havia quallat. Una aventura caminant pel centre de Barcelona tota nevada fins a arribar a l’estació de Passeig de Gràcia (no saben que existeix la sal). Al panell veig que els trens en direcció nord no funcionaven com a conseqüència del temporal i sols funcionaven els trens que anaven cap a Vilanova i la Geltrú. Al menys tindré sort, vaig pensar. Hi havia el tren en direcció a Vilanova amb una demora de trenta minuts! Estava amb les portes tancades. Després de quinze minuts d’estar-se allà, va obrir les portes i vam poder pujar. El tren ja anava ple.
Després d’uns altres quinze minuts, vam sortir en direcció a Barcelona Sants. L’andana estava complerta (mai l’havia vist tan plena!). S’obren les portes del tren i un gran volum de gent empenyia per a entrar, sense respectar la gent que volia baixar, nens, dones amb carros ni persones grans. Vaig decidir apartar-me, posar-me a l’espai de la porta i vaig tenir que ajudar a una sra. a posar al passadís de l’entrada de l’accés del canvi de vagó al carro amb el seu fill que estava molt espantat. Era increïble la desesperació de la massa. Quinze minuts vam continuar allà aturats fins que ens van dir per megafonia que aquell tren no funcionava, que havíem de baixar tothom. Vist això, era molt curiós veure com baixava gent i en tornava a pujar una altra de manera que molts no podíem baixar. Crits començaven a inundar el vagó. Finalment, vam començar a baixar de mica en mica i vam deixar l’andana de les vies 9 i 10 de l’estació de tren tenia un col·lapse de gent, com moltes sortides dels concerts del Palau o la sortida d’un camp de futbol. La via 10 va quedar inutil·litzada ja que hi havia el tren que havíem deixat que no funcionava.

Al cap de cinc minuts ve el primer tren en direcció Vilanova, i ja hi anava ple. Molta gent va quedar frustrada per no poder pujar. Cinc minuts més tard, en va venir un altre, al qual solament faltaven cops de puny per a pujar-hi. Molts som els que vam esperar-nos a que tot es tranquil·litzés, ja que hi havien molts nervis a l’estació. Van passar dos trens més que van resultar que anaven plens. De cop i volta vaig decidir anar-me al final de l’andana per a pujar-me als últims vagons, que segons havia vist a l’últim tren hi havia menys gent.
Em començava a quedar sense bateria a la BB. Van passar dos trens regionals en direcció a Lleida i Reus. Molta gent continuava esverada per la manca d’informació, els panells informatius havien quedat desbordats i no marcaven els trens correctes, de manera que ens teníem que conformar amb escoltar per megafonia. Arribava el tren en direcció a Vilanova. Feia més de tres hores que havia sortit de la feina. Pujo al tren amb calma i prenc seient. Tothom hem pogut seure. Però el tren no surt. Cada vegada entra més i més gent. El tren es comença a omplir. Comencen a haver-hi queixes entre els passatgers per la demora de la sortida del tren. Jo havia aconseguit connectar la BB amb el portàtil per recarregar la bateria per si tenia que fer una trucada d’emergència (molt pràctic de vegades) i repassava les fotos que havia fet durant la jornada. Passaven els minuts i el tren continuava sense sortir. De cop i volta arriba un altre tren a la via 10 (l’anterior que no funcionava, ja feia estona que havia marxat). Molta gent desesperada va marxar del tren on jo estava per a pujar al que acabava d’arribar. Per megafonia molt poca informació facilitaven. El tren continuava sense sortir.

De mica en mica s’anava buidant el vagó i de sobte, es sent el timbret o alarma de tancament de portes. Es tanquen les portes i sortim de Sants deixant amb un pam de nas a tots aquells que van decidir canviar-se de tren. Em mantenc actualitzat a les notícies gràcies a Twitter: començaven a haver-hi les primeres declaracions de la Generalitat, però malauradament, molta gent aquesta nit no podrà arribar a temps per a estar amb la seva família, uns altres hauran quedar aïllats i tenim tota Girona sense llum i molts municipis aïllats, però Barcelona, a la candidata als Jocs Olímpics d’Hivern ha vist com una nevada ha col·lapsat completament la ciutat que ja de per si les passa molt magres quan hi plou. Avui sí que podríem veure gent esquiant per Montjuïc o per la mateixa diagonal i joves jugant a curling al carrer! El Sr. Hereu ja té els seus Jocs Olímpics i la Generalitat, un cop més, ha quedat en evidència com conseqüència del temps.
Després de més de quatre hores d’haver sortit de la feina, vaig poder arribar a casa, però sóc conscient que hi ha molta gent que trigarà molt més a arribar-hi.

Xavier Pineda
Wordpress: http://xpineda.wordpress.com