La crisi del PSC i, de retruc del Govern català, ha aportat una xifra al debat polític que, fins ara , desconeixíem completament. Fins el passat dilluns era impossible saber si el govern de Montilla tenia un projecte global de país i, si en tenien, en què consistia. Doncs bé, es veu que sí: que tenen un projecte i es pot explicar en menys de cinquanta minuts –que és l’estona que va durar la reunió entre del president Montilla i Ernest Maragall.

El Govern fa temps que va renunciar a un projecte de país

Amb aquest gest autoritari (que no d’autoritat) es va tancar el debat: un dels pocs consellers competents del Govern es va veure obligat a rectificar públicament una opinió que, més que un judici personal és, aquestes alçades, tota una constatació de la realitat. De fet, no va opinar: va descriure una realitat de forma simple i concisa. Dir que “el Govern fa temps que va renunciar a un projecte de país”, parlar de “fatiga” de la fórmula tripartita i dir que “tot indica que [la ciutadania] no donarà suport a nous experiments ni artefactes inestables” no és cap gran descobriment.

El conseller Maragall, però, ha estat el nen torracollons que s’ha atrevit a dir en veu alta el que molts altres només comentaven entre passadissos. El rei va despullat –ha exclamat el titular d’educació. Mentrestant la resta dels socis del govern enlloc d’intentar vestir un rei que va ridículament nu, es dediquen a mirar amb cara de sorpresa les elementals constatacions del nen torracollons.