L’electoralisme del tripartit està assolint unes quotes delirants. Amb l’avantprojecte de llei de vegueries aprovat per l’executiu català ha aflorat el súmmum del partidisme, la descoordinació i la manca de gestió d’aquesta andròmina tricèfal que ens governa. Els republicans intenten marcar perfil per distanciar-se de tuf socialista que els ha impregnat durant tota la legislatura. ERC vol arribar a les eleccions amb un projecte propi sota el braç. Els socialistes –observant el futur naufragi electoral del seu soci pseudoindependentista – ho accepten però, com era d’esperar, amb la imposició d’un suculent intercanvi de cartes. Primer: la creació de l’Àrea Metropolitana, un ens que estarà governat pels socialistes fins als anals de la història i que pot servir com a refugi funcionarial en l’hipotètic cas de perdre l’alcaldia de Barcelona i la Generalitat. Segon: la renúncia de la vegueria del Penedès. Els socialistes veuen com una vuitena vegueria els hi podria restar poder i, en contra del interessos republicans, es carreguen una iniciativa que compte amb un ampli suport dins del territori. Tercer: una ambigüitat estratosfèrica per poder generar un doble discurs. No es parla de les capitals problemàtiques, no hi ha cap mena de calendari de substitució de les diputacions i, per acabar-ho d’adobar, obre les portes a futures modificacions en el text. En resum: si aquests han de ser els nostres governants gaire temps més que Déu ens agafi confessats.