La sentència confirma una resolució prèvia d’un jutjat de primera instància de Vilanova i la Geltrú que va estimar la demanda presentada pels propietaris del càmping El Garrofer per les molèsties que els causava la reiterada caiguda de pilotes de golf en el seu terreny, que en una ocasió van arribar a danyar un vehicle aparcat.

El jutjat de Vilanova i la Geltrú en el qual van litigar els propietaris del càmping obligava al club de golf a barrar el seu recinte per a impedir la caiguda de pilotes o, alternativament, a modificar el traçat del seu clot numero 11 . Aquestes mesures correctores dictades pel jutjat de primera instància van ser recorregudes davant l’Audiència de Barcelona, que en la seva essència les va confirmar, encara que els amos del camp de golf van presentar altre recurs de cassació davant el Tribunal Superior de Justícia.

La sentència rebutja l’argument del recurs que les molèsties al càmping són conseqüència indirecta de l’activitat del recinte perquè, en la seva opinió, “tant l’origen com la destinació de la pilota és conseqüència d’una acció humana directa, encara que sigui producte d’un cop poc encertat efectuat pel golfista a la pilota de golf, que no té en compte, en ocasions, les circumstàncies climatològiques, (…) com el vent“. L’alt tribunal català, a més, considera adequades les mesures correctores imposades al càmping atès que els perjudicis causats al mateix no comprenen només el “puntual” dany sofert pel vehicle aparcat, sinó “les molèsties i lògiques pertorbacions als usuaris i al seu propietari“.