Després de contemplar el galdós paper del govern i l’oposició en la gestió de l’incendi d’Horta de Sant Joan un té la sensació que tota la qüestió està regida únicament per l’estètica. Una estètica de titular de diari que, com va dir Unamuno referint-se als llevantins, escanya a tots els actors implicats. És ridícul i electoralista que es demani la dimissió del conseller. Els focs, igual que les nevades, no acostumen a ser culpa dels polítics. Només la gestió que se’n fa és responsabilitat d’aquests. El conseller Baltasar, en un principi, sembla que va gestionar correctament l’extinció de l’incendi. Ara: ha administrat fatal la política comunicativa. Enlloc de mantenir una actitud conciliadora ha optat per un posat xulesc i prepotent. Que s’equivoqués en les declaracions és només una anècdota si tenim en compte han anat sorgint informacions que es desconeixien inicialment. El problema és la seva actitud pública, la nul·la assumpció de responsabilitats i la inexistent capacitat per admetre els errors.

Èdouard Balladur, exprimer ministre francès, va escriure en el brillant llibre “Maquiavel en democràcia” una frase que podria aplicar-se el conseller si té previst tornar-la a pifiar: “No hi ha res que agradi més als homes que els actes de penediment públic, que donen als poderosos, no tan sols una imatge de fragilitat, sinó també d’humanitat i de veritat. Una vegada feta la confessió pública i acordat el perdó, pot asserenar-se i reprendre un nou impuls. La comèdia del penediment resulta molt beneficiosa”.

www.guillemcarol.cat