“A una velocitat més gran que la d’una bala, 6 tripulants, a 150 quilòmetres verticals de la terra, doblant la zona restringida per als astronautes. – i, tot això, escoltant els motors de la nau a tant sols… 3 metres! -” No, no es tracta d’una pel·lícula de ciència ficció. Són les paraules de Xavier Gabriel tractant de fer-nos entendre la immensa aventura que emprendrà amb cinc companys de tripulació. I és que l’esperit emprenedor del propietari de la Bruixa d’Or de Sort no té límits. A finals d’aquest any, Xavier Gabriel emprendrà l’aventura més atrevida de totes les que ha fet fins ara, ser el nostre primer turista espacial.

Pregunta: Com li va sorgir el desig de viatjar a l’espai?
Xavier Gabriel: El desig ve d’un esperit que ja em va portar a ser pioner en la que va ser la primera i més important empresa d’esports d’aventura d’Europa. D’allí vaig passar a fer series a l’Amazones i spots per a la televisió. Com a conseqüència d’això vaig escriure que volia intentar ser el primer en anar a l’espai. Ara, com a soci fundador de Virgin, tot està més a prop i dins d’uns mesos serà realitat.

P.: En què consistirà exactament el seu viatge espacial?
X.G.: En viure una experiència de quasi tres hores rebent impactes únics, veure la terra amb unes perspectives úniques a 150 km verticals, i amb objectius típics d’una persona inquieta, transgressora, atrevida, emprenedora, amant del risc controlat i per aconseguir un repte més amb moltes repercussions positives.

P.: Com són els preparatius previs al viatge?
X.G.: Els preparatius van d’acord amb la pròpia responsabilitat per passar un viatge agradable o patint! En el meu cas, estic preparant-me físicament des de fa dos anys amb alimentació, perdent pes, i haver deixat el tabac fa 18 mesos, sense ganes. Mentalment cal tenir les coses importants al seu lloc; això és difícil però almenys cal intentar-ho.

P.: Es pot definir la sensació de la ingravidesa?
X.G.: Es pot definir i sospesar. Sembla o és exactament igual al somni que tots hem tingut algun cop: estar volant o baixar escales de deu en deu o coses impossibles que fas flotant, amb facilitat, que et sens a gust, alliberat de pes, i desconnectat totalment passant a volar dins d’un entorn màgic.

P.: Quins seran els altres membres de la tripulació que viatjaran amb vostè?
X.G.: Per saber quins seran els meus cinc companys de vol es farà un sorteig, malgrat que un empresari dels Estats Units ha sol·licitat poder viatjar en el meu vol gràcies a les amistats fetes durant les diferents trobades amb els fundadors.

P.: Com és personalment en Richard Branson, propietari de la promotora dels viatges a l’espai, Virgin Galactic?
X.G.: Richard Branson és alguna cosa més que una persona emprenedora. És una potència mundial que no sols ho ha sabut aconseguir sinó que, a més, ho ha sabut pair. Branson és senzill, molt intel·ligent, clar, valent, decidit, li agrada fer les coses si tenen complicació doncs en cas contrari les troba avorrides. És únic i per això està on està.

“El fet d’anar a l’espai em donarà forca per defensar el planeta en que vivim”

P.: Creu que en un futur el turisme espacial acabarà sent una oferta turística més?
X.G.: El futur ho dirà, però la meva opinió és que sempre hi haurà novetats però mai serà una oferta turística i menys massiva per moltes raons que per evidència no cal exposar. Malgrat això, a nivell mundial seran milers les persones que acabaran visitant l’espai. En cas contrari Branson no aspiraria a poder ajudar amb aquestes iniciatives contra l’escalfament de la terra que ens afecta a tots.

P.: Tenim entès que encara està recopilant desitjos ciutadans per dur-los amb vostè a l’espai. Com els hi poden fer arribar les persones interessades?
X.G.: Amb una cosa tan fàcil com un mail que de manera confidencial es reservarà i que, en el seu moment, arribarà a l’espai i, per què no…, a prop dels estels es farà realitat. Fins ara, hem rebut més de vuitanta mil desitjos i ens arribaran molts més.

P.: Que més s’endurà amb vostè a l’espai?
X.G.: Portaré sols un canti ple d’aquests desitjos que a més representarà l’aigua a l’espai des de la península ibèrica.

P.: I què li diu la seva família sobre el seu viatge?
X.G.: La meva família es composa de molta gent. Tots ells, amics, dona i fill, ho han acceptat amb il·lusió malgrat que els primers moments van ser difícils. Però, ara, tots volen veure feta la realitat del primer català a l’espai.

P.: Quan miri cap a baix i vegi la terra, blava i petita, amb les estrelles més a prop, què creu que pensarà?
X.G.: Pensaré per què els polítics no utilitzen part dels nostres impostos en visitar l’espai, mirant lo bonica que és la terra. Perquè ells, com a responsables directes, haurien d’evitar la seva destrucció. Ja és una realitat que va minvant la terra i és clar… de tan a prop, la majoria d’ells no ho veuen.

P.: De totes maneres, vostè ja ha viscut experiències molt fortes com deia abans a l’Amazones. Potser, l’experiència espacial està més controlada que altres experiències terrestres que ja ha viscut?
X.G.: Qualsevol experiència viscuda a la terra és més arriscada que a l’espai. L’exemple el podem veure cada dia… passar per un pas zebra , viatjar amb cotxe, etc., és més arriscat que volar.

P.: Vostè està convidat per moltes universitats i institucions per a fer conferències. Fins i tot, no pot acceptar totes les ofertes per falta de temps. Què explica bàsicament a les seves xerrades?
X.G.: Per sort m’agrada improvisar ja que soc incapaç de seguir un guió. Explico, d’acord amb el públic de la zona, país, edats, etc., com viure empresarialment parlant amb optimisme, fins i tot ara que es desmorona tot amb una facilitat absoluta però, per a mi, irracionalment. Una crisi és el començament de molts èxits, de veure les coses clares, d’aprofitar els preus de mercat per invertir i situar-se al públic que ens esperarà per ara o per més endavant.

P.: Com evoluciona el projecte de la seva futura companyia d’avions per al 2010 amb el nom de Numbair?
X.G.: Numbair necessitarà, com qualsevol companyia o inversió, una adaptació que li marquin els clients i el mercat. No sempre és bo seguir la il·lusió de l’empresari perquè per encertat que estigui qui mana és, com ho ha de ser, el client. El públic és sempre el més intel·ligent de qualsevol èxit empresarial.

P.: Fa uns anys, va crear una Fundació per als nens amb Síndrome de Down. Està satisfet amb el projecte?
X.G.: Potser és l’únic projecte de dotzenes portats a cap del que em sento orgullós, satisfet i amb ganes de disfrutar fins als 100 anys!!! Down i nens amb malalties terminals o inusuals és amb qui aprenc a diari. Això sí que és fer un màster!

P.: Què creu que li aportarà l’experiència espacial a nivell personal?
X.G.: A nivell personal qualsevol experiència et dóna orgull i satisfacció, però en el cas de la fundació et dona humilitat, senzillesa i ganes de fer per poder donar més. El fet d’anar a l’espai em donarà forca per defensar el planeta en que vivim.

P: Per després del viatge espacial, està preparant algun nou repte?
X.G.: Un submarí és un bon destí. Després de viatjar a les illes amb vela, motor, jets privats, aviació o catamarà, sols ens queda lo millor: un submarí per gaudir del mar, de la seva tranquil·litat i bellesa. T’imagines viatjar-hi amb uns finestrals frontals de varis m2 il·luminats per potents focus? Serà la propera aventura!

P.: I després del viatge, La Bruixa d’Or ja haurà anat a l’espai i preparada per tornar a donar premis terrenals.
X.G.: Els premis terrenals es poden donar també amb il·lusió i un somriure diari, és com donar-los amb fracció inclosa.

P.: Moltes gràcies, Xavier Gabriel. Li desitgem tota la Sort, i mai millor dit!
X.G.: Gràcies a vosaltres, la sort no me la desitgis a mi. Jo ja la tinc de poder contestar entrevistes com aquesta i que poden servir també per donar bona sort o almenys il·lusió positiva per als demés.

Per Ramon Texidó / ACPG